M'enfrontava a aquesta novel.la sabent que és un clàssic
reconegut de la CF com ho és per exemple Mundo
Anillo o Cita con Rama.
I això fa por, per que qualsevol error tendeix a multiplicar
per dos les decepcions...però és que Muerte de
la Luz no té cap error...
És una de les novel.les més completes que recordo
en temps. Molts la consideran el paradigma de la novel.la romàntica
dins la Cf i possiblement ho sigui, però jo la definira més
aviat amb aquests adjectius: Intensa, nostàlgica, i molt
trista.
Intensa per que tracta les emocions entre el quartet protagonista
d'una manera molt viva, apassionada, penetrant... I no només
les relacions amoroses, si no més aviat les dels vincles
de la societat Kavalaar, per mi, el veritable encert de l'autor.
Nostàlgica per raons òbvies: Un planeta comdenat a
la mort, un record d'un amor passat, unes tradicions abocades a
desaparèixer... I Trista per que la novel.la no es permet
grans alegries o plaers, més aviat al contrari.
A més, té el valor afegit de tractar els conflictes
culturals de forma esplèndida i objectiva: Sota el punt de
vista de les dues cultures enfrontades i sota l'afirmació
(Que particularment recolzo) que la ignorància és
el principal problema per entendre i tolerar costums i tradicions
alienes a la nostra.
I l'altre plat fort és l'esmentada intensa relació
entre el triangle Jaan, Garse i Gwen i la intromisió incosncient
del protagonista, Dirk. Aquesta relació fonamentada entre
l'amor i la devoció pel company és el veritable nucli
de la història. Martin ens dóna motius per pensar
en afectes que van més enllà del simple amor...
Recomanada doncs per a tots els públics. (fins hi tot, aquells
no afeccionats a la CF). Tot i que l'he estar a punt de catalogar
com Space Opera, la considero molt més intimista del que
sembla ser a priori.
Una dada: El glossari del final del llibre esdevé d'ajuda
alhora d'entendre el context en que es denvolupa la història.
Es pot llegir en qualsevol moment.
|